El consum col·laboratiu és el consum de tota la vida

El consum col·laboratiu és el consum de tota la vida. No hi ha res nou en la definició del concepte. La Wikipedia explica que es tracta “d’una interacció entre dos o més subjectes, a través de mitjans digitalitzats o no, que satisfan una necessitat real o potencial, a una o més persones”: Aquesta definició alhora que l’apliquem a noves empreses que estan sorgint ara mateix, entre les quals es podria incloure la mateixa Wikipedia, també es podria aplicar a l’amic que et deixa quedar-te un dia a dormir a casa seva.

Imatge de Digital City

Albert Cañigueral, fundador de consumocolaborativo.com, afirma que “el que entenem per consum col·laboratiu és allò que s’ha fet tota la vida dins dels cercles íntims però afegint-hi les capacitats d’Internet, els telèfons intel·ligents i les xarxes socials”. Segons Cañigueral, el consum col·laboratiu comporta beneficis econòmics, socials i ambientals. Els beneficis econòmics per l’estalvi que permet aquest tipus d’economia, els socials perquè genera una confiança en les persones que comporta un nou sentit de comunitat, i ambientals perquè no cal produir tant, sinó que hi ha un aprofitament més equilibrat dels recursos que tenim al nostre abast.

El cas de la Wikipedia és un sistema de consum col·laboratiu que es basa en estils de vida col·laboratius. Altres sistemes estan basats en els mercats de redistribució, que consisteixen en l’intercanvi de productes usats, un exemple de mercat de segona mà és Ebay. També hi ha sistemes que es basen en el producte, es tracta de l’ús d’un producte del qual no en som propietaris, exemples d’aquest sistema serien les conegudes empreses Blablacar o Airbnb.

Rachel Botsman i Roo Roger estableixen l’anterior classificació en el seu llibre “El que és meu, és teu: El naixement del consum col·laboratiu". Segons els dos experts, els negocis canviaran radicalment durant els anys vinents, a causa de la tecnologia i d’un canvi en la concepció de la propietat.