L'economia: fàcil o difícil?
És possible entendre l’economia en el seu conjunt? Així comença el llibre de Víctor Català, un llibre que té com a objectiu fer entendre al lector els conceptes bàsics de l’economia. Explica que la societat s’ha començat a interessar més per l’economia des de l’esclat de la crisi econòmica del 2008, és a partir d’aquest punt que les persones és comencen a preguntar molts “per què?”. Per això l’autor, economista llicenciat a l’Universitat de Barcelona i actualment consultor en una empresa escriu el seu primer llibre “¡Quiero entender de economía! La Macroeconomía a tu alcance” l’any 2014 per intentar formar als lectors sobre el món econòmic. Segons Antonio Argandoña, economista i catedràtic del IESE Business School, una persona que llegeixi i entengui aquest llibre podrà entendre un 75% d’allò que està passant al món, i diu que el límit de l’aprenentatge econòmic s’atura al 90% ja que poques persones han aconseguit superar aquest percentatge. Un llibre molt interessant per poder aprendre i saber com funciona l’economia, amb una explicació molt senzilla.
Víctor Català ens planteja un diàleg amb el seu nebot on va resolvent tots els dubtes econòmics que li pregunta el noi. Amb aquest format, llegir aquest llibre econòmic i entendre’l és una cosa molt senzilla. Divideix el llibre en 11 capítols molt diversos que presenta temes i conceptes per entendre l’economia, la política i la societat en el seu conjunt. Des de les polítiques econòmiques fins a conceptes més bàsics com la inflació estan dins del llibre de Víctor Català.
M’agradaria començar a parlar del primer capítol “La gran formula macroeconòmica”, que segons l’autor consisteix en: despesa = ingrés (consum+inversió+despesa pública=ingrés personal+ingrés empresarial+impostos), on explica que l’economia parteix d’aquesta formula fonamental que justifica el cicle econòmic i el seu rendiment: com més gastem més ingressem, perquè els diners que gastem els rep un altre, per tant és un cicle viciós on tothom hi surt guanyant. Tot i que, és important tenir en compte que hi ha petits variacions dins d’aquesta formula: quan ens referim a una economia oberta hem de pensar en el sector exterior (exportacions i importacions), per tant, despesa +/- sector exterior= ingrés. Però si parlem d’una economia tancada, país o regió, és sense el sector exterior perquè és l’economia interna d’un país concret. Aquesta explicació bàsica de l’economia, que moltes vegades no s’explica o simplement les persones la desconeixen, serveix per entendre aspectes de la societat com el per què de les crisis.
L’autor també explica factors econòmics en diversos capítols com són el PIB, la inflació o l’endeutament. Moltes vegades els ciutadans tenen idees difoses d’aquests factors però no els acaben d’entendre, per això, Víctor Català aprofita per desenvolupar aquestes definicions. És cert que en alguns apartats potser utilitza una manera d’explicar massa simple, com si es dirigix a infants, i es pot fer una mica feixuc llegir definicions que el 90% de la gent ja sap. Encara que, mai està de més no donar per suposat els coneixements del lector perquè no es perdi en el transcurs de la lectura del llibre.
Pel que fa al contingut, també dóna importància a les mesures i polítiques econòmiques, ja que la política i l’economia estan relacionades de manera directe. L’autor diferencia 3 polítiques diferents: la fiscal, la monetària i la de desenvolupament. Dedica 1 capítol sencer per cada una de les polítiques. La primera, la fiscal,“consisteix en influir en l’economia mitjançant impostos i la despesa pública” aquesta política és responsabilitat dels governs. Aquest tipus de política és un procés que s’autoalimenta, poso un exemple de llibre: si el govern disminueix els impostos (IRPF), el dèficit públic augmentarà i les persones augmentaran el seu consum. Aquest augment del consum suposarà un increment del PIB. Per tant, les regulacions del govern són necessàries per procurar l’estabilitat i el bon funcionament de l’economia. A més, és important conèixer com funcionen aquests processos per saber si els polítics actuen de manera correcte o no. D’aquesta manera poder tenir un criteri més definit a l’hora d’escollir qui ens governa. Altrament, la majoria de polítiques que s’apliquen avui dia reben moltes crítiques i per això és important conèixer per què prenen X decisions els polítics per saber realment si les crítiques rebudes són les adequades o la gent jutja sense raó.
En canvi, la segona política, la monetària, és responsabilitat dels bancs centrals ja que “és el conjunt de mesures dirigides a regular la quantitat de diner, amb els objectius finals de controlar la inflació i influir en el creixement econòmic”. Per últim, la política de desenvolupament és aquella que duu a terme les autoritats “per impulsar l’economia”, com per exemple “fomentar el consum i la inversió”. Aquestes polítiques econòmiques serveixen per estimular i controlar l’economia per evitar dèficit i possibles crisis.
Un capítol que m’agradaria donar-li especial importància és el número quatre: “El diner i els bancs”. El diner és un aspecte tant comú en la nostra vida quotidiana que de vegades no ens parem a pensar què significa i què suposa. Quan ens referim al concepte diner, ens referim a allò que tenim disponible, ja sigui en efectiu o en els dipòsits bancaris. Per tant, Diner = efectiu + depòsits bancaris. Doncs, els depòsits a plaç, tot i que també sigui diner, “és menys líquid que un conte corrent”, tot això ho hem de tenir en compte per saber com gestionar els nostres diners. L’autor també parla dels bancs com a un tipus d’empreses especials i de quines són les seves funcions. Moltes vegades els ciutadans tenim una mala imatge dels bancs per la mala reputació que han agafat en els últims anys degut a la seva mala gestió durant la crisis.
A la part final del llibre, concretament en els capítols 10 i 11, Víctor Català, fa una explicació concreta de com s’originen les crisis econòmiques i la manera que podríem sortir d’elles aplicant tots els conceptes explicats al llarg del llibre. Les crisis econòmiques “s’originen quan baixa la despesa o la demanada agregada, automàticament suposa una reducció equivalent de l’ingrés, segons ens mostra la Gran Formula. Menys despesa i menys ingrés significa menys PIB i més desocupació”. Però centrant-nos en la crisi actual que va estellar l’any 2008, un dels principals motius va ser el boom immobiliari i les hipoteques subprime (hipoteques amb molta possibilitat d’impagament) que es van realitzar en alguns països, Espanya entre ells. Per explicar les possibilitats per intentar sortir d’aquesta crisi de 9 anys, Víctor Català divideix el capítol de “La sortida de la crisis” en 4 apartats: el sector exterior, la política fiscal, la política monetària i el creixement autònom. El sector exterior dels països que estan patint aquesta crisi econòmica pot millor gràcies a països emergents com la Xina, doncs la crisis fa baixar les importacions, però en canvi poden augmentar les exportacions si hi ha demanda de països emergents. Per altra banda, les polítiques són eines efectives que poden ser útils a curt plaç. I per últim, el creixement autònom es refereix als emprenedors que creen empreses i fan pujar la inversió, l’oferta agregada i l’ingrés personal . Aquest conjunt de factors podrien ser una via de sortida de la crisi actual, segons l’autor.
Per últim, a les conclusions, trobem la part més irònica i humorística de l’autor. El seu nebot li pregunta:
Podem recapitular i treure una conclusió per la sortida de la crisi?
I la seva resposta és:
Clar! El millor que podem fer és no fer res i esperar
Amb aquesta resposta aconsegueix desconcertar al lector i alhora fer-lo riure. Després de llegir 132 pàgines sobre com és el funcionament de l’economia i les possibilitats de sortir de la crisi, trenca tots els esquemes construïts durant la lectura del llibre i diu que el millor és no fer res per fer front a la crisis. Tot i que després de fer broma, dóna l’explicació d’aquesta resposta: explica que les intervencions necessàries de polítiques ja s’han fet i ara s’ha d’esperar que funcionin i que amb el sector exterior i el creixement autònom l’economia torni a recuperar-se. Per tant, paciència i a esperar que l’economia es recuperi.
