“L'educació és el secret per sortir de la crisi”

Joan Majó aposta per la reforma del sistema com a única opció per solucionar el problema financer

L'autor d'aquest llibre és Joan Majó i Cruzate (Mataró, 1939), enginyer, polític català i col·laborador als diaris El País i Ara. Com a representant polític ha ostentat diversos càrrecs, com són el d'alcalde de la seva ciutat natal, Mataró, durant els anys 1979-1983, diputat al Congrés espanyol del 1986 al 1988 i ministre d'indústria i energia durant la legislatura del 1985-1986. A més a més, entre el 2004 i el 2008, també ha ocupat el càrrec de director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Tot i que bona part de la seva carrera professional ha estat en el sector públic, va decidir retirar-se de la política i dedicar-se a l'àmbit privat. En aquest terreny, treballa com a conseller assessor de la Unió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, com a president de l'Information Society Forum de Brusel·les, de l'European Institute for Media de Düsseldorf i del comitè d'Experts. Totes aquestes activitats les compagina amb les de president de la fundació Ernest Lluch, vicepresident del Cercle pel Coneixement, de la fundació Jaume Bofill i membre numerari de la Reial Acadèmia de ciències i arts de Barcelona.

Professional de llarg recorregut, ha publicat diversos llibres, entre els quals hi ha aquest: Després de tocar fons. L'obra es va publicar l'any 2010, en un moment polític, econòmic i social molt complicat, en què cada cop es fan més evidents els símptomes de la crisi econòmica en la qual ens trobem immersos. Una època marcada per l'entrada al govern de la Generalitat del president Artur Mas, substituint a José Montilla, de l'últim tripartit, a Catalunya i amb un govern socialista a Espanya.

Davant d'aquesta situació, l'autor es planteja quina és la millor manera per sortir-se'n. Lluny de criticar tot el que s'ha fet fins ara, l'autor pretén estudiar i analitzar el que ha passat i trobar solucions pel futur, sobretot a llarg termini.

Així doncs, el llibre consta de tres parts, la primera d'elles per recopilar tot el que ha passat aquests anys i poder entendre d'on venim. De fet, el mateix Joan Majó reconeix que alguns dels aspectes que tracta ja els va explicar en el llibre anterior.

La segona part és, pot ser, la més important, en tant que intenta raonar cap a on ens porten, a llarg terme, les tendències i actuacions actuals per aprofitar-ne les parts positives i evitar cometre els mateixos errors del passat. Finalment, a la tercera part reflexiona sobre els valors individuals i col·lectius que es poden aplicar en el futur.

Joan Majó ressalta tres desequilibris que no poden continuar com a factors del creixement dels països desenvolupats al llarg d'aquests últims anys. El primer desequilibri és el material. En aquest sentit, l'autor afirma que “no disposem de recursos naturals que necessitem per al nostre model de desenvolupament”. El desequilibri econòmic seria el segon i fa referència a gastar més del que s'ingressa. El tercer factor i no menys important és el financer, el qual es caracteritza per reduir l'endeutament privat amb una recuperació de l'estalvi, la qual cosa suposarà un augment de l'endeutament públic.

Majó no només explica aquests tres factors, sinó que centra bona part del llibre a reflexionar sobre el sistema financer, fent especial referència a l'economia nord-americana, ja que segons ell hi ha influït de manera notòria. Dins d'aquest capítol és important destacar les dues conseqüències de la innovació financera. La primera d'elles és l'acceleració i la pèrdua de rigor en la concessió de crèdits i la segona és que aquestes operacions desapareixen del balanç, en tant que ja no són crèdits i això suposa la seva entrada en les àrees no inspeccionades per les autoritats reguladores.

Aquest llibre és també una oportunitat per saber què va passar a Espanya, i és que tal com afirma l'autor, la crisi espanyola no és financera, “és una crisi de creixement exagerat, en una direcció equivocada i emprant uns instruments inadequats”. En aquest apartat cita la creació de la bombolla immobiliària. És en aquest punt on aquesta publicació es pot complementar a la perfecció amb La sortida del Laberint de Miquel Puig, ja que fa èmfasi en la distinció entre bombolla financera i febrada constructora. La primera és “confusa, imprevisible i inestable. Es pot solucionar amb una reducció de la ràtio de solvència o injectant recursos públics en el seu capital”, mentre que la segona necessita una “justificació psicològica que la pot donar la demografia, la immigració i el turisme”.

Un cop analitzada la situació passada i present, cal tenir en compte els deures que s'han de fer per millorar-ho. Entre ells, destaquen la necessitat d'adaptar el nostre model als nostres hàbits i costums i de reformular i adaptar el sistema financer mundial per tornar-lo a situar en la funció de servei a l'economia. Són importants també els reptes en l'àmbit europeu, ja que cal aconseguir tenir una política econòmica de la UE i reformular el concepte d'agenda 2010 perquè ha quedat caducat.

Finalment, i pel que fa al tercer apartat, el dels valors, l'autor reivindica els drets individuals, l'equitat i la solidaritat com a factors imprescindibles i que cap estigui per sobre dels altres.

Aquest llibre és, doncs, una invitació a pensar, a reflexionar, a ser crítics amb la nostra situació, però alhora a ser optimistes per buscar solucions pel futur. Majó fuig de l'alliçonament ideològic i polític i aposta pel pragmatisme: fer veure el que s'ha fet de manera incorrecta, aportar mesures de correcció i proposar solucions, perquè la voluntat de l'autor és molt clara: “el meu objectiu és una societat justa, però la meva lluita no és per anar dissenyant societats justes, sinó per anar eliminant, dia a dia, les injustícies que vaig trobant”.