L’explotació de l’economia col·laborativa

En un primer moment tot sembla molt maco, el nom en si ho és: “economia col·laborativa”, però no tothom segueix els mateixos principis quan es fa ús d’aquest tipus de bescanvi financer.

Amb les noves tecnologies, les persones, sobretot les persones que estan a l’atur, han vist una gran oportunitat i sortida per la vida laboral. Prenen iniciatives i obren les seves pròpies plataformes ja sigui de compra i venda, de lloguer de la seva casa o per oferir-se de professor d’anglès.

Al començament, aquestes iniciatives passaven desapercebudes perquè no abastaven ni l’àmbit local, però avui dia amb l’expansió de moltes d’elles es comencen a fer visibles les irregularitats que comporten aquest tipus d’idees.

Falta de controls de sanitat, de llicències, de pagament d’impostes i molts altres. Aquests són alguns dels principals problemes que comporta el mal ús de l’“economia col·laborativa”, però això no és tot, aquestes noves plataformes han aconseguit un nombre tant alt de membres que s’estan enriquint de mala manera. Per què guanyen tants diners si l’objectiu de l’“economia col·laborativa” és el bescanvi entre iguals ja sigui amb diners o amb espècies? La raó és que aquestes empreses online han vist la propagació que han tingut que s’aprofiten de la situació. Com? Cobrant diners als membres per donar-se d’alta, emportant-se un percentatge més alt dels intercanvis, etcètera, etcètera, etcètera.

Per altra banda, cal d’estacar que hi ha iniciatives que lluiten per fomentar un bon ús de l’economia col·laborativa, ja sigui fent jornades o difusió de tot tipus. Fins i tot la Generalitat també està buscant la manera de regularitzar aquest tipus d’activitats perquè no s’en faci un mal ús.