La crisi ha passat, i ara què?

“El món que ve…ja el tenim aquí”, un llibre de Joan Majó que fa una reflexió d’una hipotètica post crisi. Des del 2007 ens trobem en una crisi econòmica mundial que tard o d’hora haurà d’acabar, però “sortir de la crisi no significa tornar a la situació anterior” segons l’autor.

Joan Majó és un enginyer i polític de 78 anys nascut a Mataró. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya on també es va treure el doctorat. Pel que fa en l’àmbit polític va ser alcalde de la seva ciutat nativa, Mataró, i ministre d’Indústria i Energia en el primer govern de Felipe González. També ha treballat en l’àmbit de les telecomunicacions: va ser director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Per tant, un home amb un recorregut llarg i amb experiència a sobre. Cal d’estacar que l’autor ha escrit altres llibres i ja havia tractat anteriorment alguns dels temes que surten en aquest llibre “El món que ve…ja el tenim aquí”.

Un llibre que ens ajuda a entendre la realitat i a conscienciar-nos sobre el futur: una societat totalment diferent de la que hi havia abans de la crisi. Un llibre fragmentat en 8 capítols que planteja diversos temes per construir un manual pràctic que ens ajuda a pensar sobre el que pot venir quan aquesta crisi que portem arrossegant diversos anys acabi. Joan Majó comença parlant de manera més general amb temes com “l’economia no productiva” o la “globalització” a la primera part del llibre, i a mesura que anem avançant tracta assumptes més concrets i propers a nosaltres com la situació d’“Europa” o “Catalunya i Espanya”. Podríem dir que comença parlant dels orígens, el per què i com va començar tot, les raons, i després va desencadenant els diferents conflictes que han sorgit a partir d’aquesta crisi financera. L’autor ha volgut teoritzar diversos canvis del sistema de la nostra societat que van influir en el seu moment l’esclat de la crisi i canvis que podrien influir a la post crisi. Ell sempre té una visió de futur, de mirar en “què passarà” per conscienciar als ciutadans i intentar arribar a una possible hipòtesi de com serà la societat si sortim d’aquesta crisi. Majó fa diversos pronòstics durant el relat de llibre, sobretot fa referència a dades econòmiques com el PIB de les potències mundials del moment o al funcionament de la Unió Europea; tot i que tampoc es mulla gaire pel que fa a la precisió ja que la majoria de les seves prediccions són d’àmbit més general i no de manera tant específica amb dades o dates concretes.

Més que un llibre d’economia està més enfocat a ser un llibre crític on aporta les seves pròpies idees i pensament sobre un tema concret: la crisi econòmica, deixant premisses perquè d’aquesta manera el propi lector pugui reflexionar i crear les seves idees. Dins d’aquest tema general, la crisi econòmica, s’endinsa a temes i situacions afectades per la mala situació econòmica mundial, ja sigui l’escassetat dels recursos, el marc polític o la bombolla sanitària.

Centrant-nos capítol per capítol per tenir una idea general del que exposa Joan Majó en el seu llibre comença amb una introducció on exposa el tema i la manera com està estructurat: un llibre dividit en diversos temes amb una extensió breu i fàcil perquè sigui una lectura ràpida i amena.

En el primer capítol, “L’economia no productiva” parla de les raons de l’explotació financera i unes reflexions per millor el sector financer.

En el capítol de la “Globalització” parla del nou mapa del poder i dels punts positius i negatius de la caiguda de les barreres.

En el tercer, “Els recursos per a la vida” es centra en reflexionar sobre l’escassetat dels recursos i l’impacte negatiu de l’explotació d’aquests que ens ha portat a un canvi climàtic.

En el capítol de “La societat connectada i transparent” tracta el desenvolupament de les xarxes de comunicació i la falta de transparència, algunes vegades, de la informació.

El cinquè capítol, “La política” intenta defensar, de manera directe i indirecte, la política; explica que la política no és el problema sinó la solució. Sí que culpa en part la mala gestió d’aquesta en algunes ocasions i el mal moment per el que està passant però que sense ella no podríem superar certes crisis. També afirma que és feina dels ciutadans actuar contra la crisi conjuntament amb la política per fer-hi front.

El següent apartat es centra en “Europa” i és en aquest capítol on l’autor mostra de manera clara la seva ideologia europeista amb una aposta clara per una Europa federal i una sobirania compartida. En altres capítols ja havia considerat el seu desig d’un Estat Federal però en el capítol sisè explica amb més detall que amb una unió més forta dels membres de la UE i amb menys pensament nacionalista Europa tindria un paper mundial més fort davant d’altres potències com són els Estats Units o la Xina.

El capítol número set, “La nova socialdemocràcia” parla de la necessitat de reformes tant econòmiques com polítiques o socials per a un progrés i millora general.

I per últim, “Catalunya i Espanya” es centra en el conflicte sobiranista actual per el que està passant Catalunya on també deixa bastant clara la seva ideologia que es decanta per l’independentisme, sempre dins d’un marc europeu. Segons l’autor el diàleg i el pacte són els punts claus per solucionar el conflicte, tot i que a dia d’avui, 4 anys més tard de la publicació del llibre, podem comprovar que el diàleg no funciona amb el govern espanyol.

Tot i tractar temes diversos, mai sense deixar de banda el tema principal: “la crisi econòmica”, l’autor ha sabut relacionar i enllaçar les temàtiques de forma que l’autor no es desorienti i pugui seguir la lectura de manera fàcil. Al llarg dels 8 capítols Joan Majó aporta els seus coneixements, la seva experiència i exposa de manera objectiva i també subjectiva quins són els problemes i quines podrien ser les solucions. L’autor és partidari dels canvis com a millora i afirma que les innovacions són gairebé sempre les solucions del problema; però innovació no vol dir canviar per complet o eliminar alguna cosa, sinó millorar-la.

Per tant, resumint, Joan Majó no presenta noves aportacions en l’àmbit econòmic ni polític però tampoc era la seva pretensió. Ell, simplement, el que vol és presentar diverses qüestions i fer una crítica constructiva per reflexionar ell mateix i fer reflexionar al lector. Reflexa la realitat de manera senzilla, sense buscar un vocabulari complex ni tecnicismes per evitar una lectura feixuga i obrir les portes a un sector més ampli de lectors. L’autor intenta fer una possible predicció d’esperança explicant quina seria la millor manera d’afrontar el futur quan sortim d’aquesta crisi.