LA CULUTRA DE LA COBDÍCIA: Les claus de la crisi econòmica a Catalunya

Cabana Vancells, Francesc. La cultura de la cobdícia: Les claus de la crisi econòmica a Catalunya. Raval Edicions, setembre 2009.

CONTEXTUALITZACIÓ

Francesc Cabana és advocat i historiador d’economia. Va fundar Banca Catalana juntament amb Jordi Pujol, va treballar en la Borsa de Barcelona i va ser president de l’Ateneu de Barcelona.

Barack Obama va ser qui va divulgar la “cultura de la cobdícia” l’any 2008, abans de ser elegit com a president. Obama va dir que volia acabar amb la cultura de la cobdícia i les intrigues, per tal d’animar l’esperit empresarial. L’expresident americà va qüestionar aquesta cultura que va evidenciar l’escàndol ocasionat per l’American International Building després del pagament de milions de bonificacions amb diners de l’Estat per sobreviure a la crisi, i que va donar a lloc a una situació vulnerable.

Així doncs, Francesc Cabana utilitza aquest terme per tal d’analitzar els motius de la crisi actual. Es un llibre que detalla els fets que ens han portat a la greu situació a la que ens trobem a tot el mon.

RESUM

El llibre es divideix en cinc capítols i en ells, s’hi troben diferents subcapítols. El llibre va dels aspectes de la crisi en general fins als específics, d’aquesta manera el lector no perd el fil narratiu, ja que com que ho narra cronològicament permet construir la història.

A la primera part del llibre es fa un resum de les crisis que hi ha hagut durant el segle XX, diferenciant les militars i les econòmiques. Cabana ens posa en context amb aquesta crisi, i ens explica fent una síntesi com van ocasionar-se als Estats Units o a altres països i com van anar-se expandint arreu del món.

Pel que fa al segon capítol, se centra en la bombolla immobiliària que va aparèixer a alguns països desenvolupats i es va anar escampant per altres països. Aquesta, va aparèixer del resultat de la inflació dels preus del creixement, de la demanda d’immobles i de la facilitat per obtenir els crèdits. L’autor dóna a conèixer com es van formar grans societats immobiliàries, empreses i com van ser el començament de grans escàndols immobiliaris d’Espanya i Catalunya. Per tal que el lector entengui més bé el tema, Cabana posa exemples i ens explica el cas de la Immobiliària Colonial i La Caixa o el cas d’Enric Bañuelos i del Banc Sabadell.

És a la tercera part quan explica la crisi financera i la seva globalitat. La crisi comença als Estats Units, però com que acaba sent mundial, Cabana explica primer com va sorgir a Amèrica i després com va arribar a Europa. Comença amb l’ensorrada de Wall Street i va anomenant els bancs que van anar caient, com Bear Sterns, o Lehman Brothers, Freddie Mac i Fannie Mae. Després d’explicar la situació americana, explica com la crisi va arribar a Espanya i com es va tractar. Un punt a favor que té el capítol és que també ens explica els daltabaixos financers de països europeus com per exemple, Islàndia, Regne Unit, Irlanda o Bèlgica. Cabana mostra el seu cantó més anticapitalista. Crec que com a curiositat, també explica algunes estafes, com per exemple Bernard L. Madoff i Allen Stanford.

En les dues últimes parts, primer explica perquè és important tenir confiança en el sector financer. Aquí, Cabana sembla que es burli de les borses. I a la última part dóna algunes mesures que podrien servir per sortir de la crisi.

CRÍTICA

Francesc Cabana aconsegueix que el llibre sigui una guia perquè el lector entengui la crisi econòmica. Cabana escriu el llibre amb un estil bastant personal, i amb els exemples i comparacions que fa, la lectura és molt amena. El llenguatge també és bastant accessible i l’escriu de manera clara, entenedora i senzilla. Anomena a alguns grans empresaris, amb nom i cognom, i grans empreses dels Estats Units, Espanya o Catalunya, responsables d’aquesta crisi i de la corrupció o estafes i ens explica moltes coses que no han sortit als mitjans de comunicació. Cosa que, potser un altre autor no ho faria per por.

Està adreçat a qualsevol tipus de lector, és a dir, encara que sigui d’economia i ens expliqui la crisi, una persona que no és experta en el tema també ho pot entendre. Un altre punt a favor, és que els capítols no són molt llargs. El llenguatge és bastant entenedor, però també combina vocabulari econòmic, com per exemple deflació, passius, inflació, actius, sub-prime, productes tòxics.

Tot i ser un llibre bastant curt, ens explica molt bé les causes de la crisi, la situació en la qual estàvem el 2009 i com es podrà resoldre. Encara que se centre en Catalunya, també anomena Estats Units i Espanya per fer contextualització i que s’entengui bé d’on ha sortit i com va arribar a tot el món.

Hi ha moments del llibre que l’autor allarga la definició d’un aspecte o dóna masses detalls i això pot arribar a cansar. Hi ha alguns cops que posa dades a gràfics i taules, és un punt a favor per aquells que estan interessants en saber més i així pels altres, no cansa tant. Intenta explicar el millor possible aquells aspectes més econòmics, com els productes tòxics o altres paraules econòmiques. És a dir, no dóna per sabuts res.

Cabana aconsegueix apropar als lectors al coneixement d’aquesta crisi. Té un toc entretingut i didàctic que fa que sigui un bon llibre perquè sigui llegit per estudiants d’universitat o batxillerat. Per tant, crec que el llibre és molt adequat per aquells que volen saber més sobre el tema i aconsegueix que s’entenguin conceptes, a vegades considerats complicats d’entendre