La sortida del laberint: el camí per superar la crisi creant llocs de treball decents

L'autor d'aquest llibre és l'economista i intel·lectual, Miquel Puig i Raposo (Tarragona, 1954). Puig, a banda de ser economista, també és el director general del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), col·labora com a articulista al diari Ara i com a tertulià a Catalunya Ràdio i a TV3 i també és regidor d'Hisenda a Falset per la candidatura d'Independents per Falset. De gran trajectòria professional, en l'àmbit públic, Miquel Puig fou el director de la corporació catalana de ràdio i televisió i també de la televisió catalana de l'any 2000 al 2002, mentre que en l'àmbit privat ha estat director d'Abertis Airports, durants els anys 2004 i 2007.

La sortida del laberint no és l'únic llibre que ha publicat, sinó que n'ha escrit quatre més però sí que és l'únic amb el qual ha guanyat el premi Societat Catalana d'Economia 2015. Aquest és un assaig fàcil i clarificador publicat l'any 2013, 5 anys després de l'esclat de la crisi econòmica i en un moment en què sembla que el país comença a sortir-se'n, tot i que es qüestiona si es fa de la manera més adequada. Un moment en què tant a Espanya com a Catalunya hi governen dos partits, PP i CIU, respectivament, que s'han caracteritzat per les retallades que han fet per poder pagar el deute i restablir l'economia.

El llibre s'estructura en tres grans capítols -Ja hem estat aquí, la qüestió és perquè hi tornem a ser; Per què som tan carallots? I Com diantre ens en sortirem d'aquesta?- Cadascun d'aquests tres capítols està dividit en apartats per abordar el tema amb més profunditat i de manera més amena. L'assaig parteix de la tesi que “Catalunya ha fet una aposta excessivament gran per un model productiu basat en el turisme de masses i això porta a la inestabilitat, a la immigració, a experimentar taxes d'atur tan elevades i a la mediocritat econòmica i, fins i tot, educativa”.

A partir d'aquí, Miquel Puig pretén explicar perquè som incapaços d'interpretar els fets correctament i per tant, poder-los millorar i no equivocar-nos de nou i finalment ofereix una possible solució a aquest problema, desmitificant aquelles solucions falses que s'acostumen a proclamar.

Per entendre les conseqüències de la crisi, cal parar atenció en el concepte atur, el qual es explicat com el “quocient entre el nombre de persones que manifestament volen treballar i no poden i els que manifestament volen treballar, ho facin o no”. Així doncs, l'atur es pot produir o bé perquè hi ha molta gent que vol trobar feina o bé per un defecte dels llocs de treball. Amb aquesta fórmula Puig destaca la importància de preocupar-se pels nivells d'atur espanyol i català i nega que hagi estat una prioritat pels dirigents polítics.

La voluntat del llibre, com s'ha dit, és trobar una solució per sortir de la crisi. Al llarg del llibre se'n plantegen dues, en forma de contes o exemples, per veure'n els avantatges i els inconvenients i després poder trobar la fórmula més adient. El primer model que apareix és el del creixement extensiu. Aquest es caracteritza per crear llocs de treball amb la immigració, mentre que el segon, el model de creixement intensiu, és caracteritza per fer el mateix que l'altre però de manera més productiva (Espanya). Arribat a aquest punt, és obligatori preguntar-se quants llocs de treball s'han creat a Espanya amb el turisme i si el turisme de masses crea riquesa. La resposta a ambdues preguntes és negativa, segons Miquel Puig.

Un altre aspecte important del llibre a tenir en compte és la diferència entre bombolla i febrada constructora. La primera és “confusa, imprevisible i inestable. Es pot solucionar amb una reducció de la ràtio de solvència o injectant recursos públics en el seu capital”, mentre que la segona necessita una “justificació psicològica que la pot donar la demografia, la immigració i el turisme”.

En el segon capítol, Puig destaca que l'economia espanyola és expansiva quan les coses van bé i contractora quan van malament. Actua de manera contrària a tot manual i al seny, afirma. Finalment, es refuten sis falses solucions, les tres primeres referents a l'economia màgica -flexibilització del mercat, liberalització i dèficit públic-, les dues següent són les del turisme i de la construcció i la sisena és la reforma educativa. A partir d'aquí, l'autor conclou que la solució per sortir de la crisi és el canvi de model de creixement, així com de política econòmica, de diàleg social i d'ideologia. En definitiva: “més indústria i millor turisme”.

D'aquest assaig se'n desprèn una anàlisi profunda sobre la situació actual i els precedents que ens hi han avocat. Malgrat que l'economia no és un aspecte d'abast per a tothom, la senzillesa del llibre permet una lectura amena i clara i suggereix a seguir llegint més llibres sobre economia. La crisi és un tema negatiu per ell mateix, però, l'autor rebutja lamentar-se sobre la situació i més enllà de fer crítica, que és el més fàcil en aquestes ocasions, es preocupa per proposar solucions que poden o no estar encertades però que com a mínim es poden tenir en compte.

La importància d'aquest llibre rau, més que en la positivitat amb què s'enfoca el problema, amb la facilitat amb què s'entén i per l'anàlisi que se'n fa: sense presses, amb profunditat i calma. Estudiant tot el que ha passat abans, amb exemples i comparacions amb altres països, per saber què és el que ens està passant ara i el que pot succeir més endavant. Sense ànim de voler imposar la seva visió, Puig ofereix una alternativa al model de creixement actual que permet que el lector reflexioni si s'està millorant o no l'economia, si és el model econòmic que volem o el que ens fan creure que és el millor, etc.

És un llibre que sens dubte fa pensar al lector i al cap i a la fi, l'implica una mica més en aquest problema que ens afecta a tots.