Filosofia, política i economia: relacions paral·leles

John Maynard Keynes fou un economista britànic que va viure entre els anys 1883 i 1946. Va crear escola, el keynesianisme, a partir de la seva obra i fou conegut per apostar per una política econòmica intervencionista, per part de l’Estat. En el seu llibre Política y futuro. Ensayos escogidos fa un repàs per les diferents opcions polítiques que porten a un determinat sistema econòmic.

De Keynes s’extreu que filosofia, política i economia tenen uns lligams que han perdurat en el temps. El pensament leninista, que és tractat com una religió amb dogmes, o el laissez faire, la llibertat econòmica absoluta, provenen de l’individualisme de Locke, Hume, Johnson i Burke però també del socialisme i l’igualitarisme democràtic de Rousseau, Bentham i Godwin. Per una banda, els filòsofs individualistes reclamen la llibertat individual de l’home, per l’altra els socialistes creuen en la importància de l’interès social per sobre de l’individual. Tanmateix, segons l’autor del llibre tots dos pensaments s’uneixen per tal d’arribar a una idea: quan els individus actuen cercant els seus propis interessos acaben fomentant l’interès general.

Es tracta d’una idea que el mateix Keynes, unes pàgines més cap endavant, es rebat a ell mateix. Argumenta que el món no és suficientment perfecte perquè l’interès social i l’individual coincideixin, de la mateixa manera que l’interès individual no sempre produeix beneficis socials, ja que es tracta d’un interès que no necessàriament ha nascut d’un raonament lògic. Per a Keynes existeix una relació molt interessant entre el darwinisme i el sistema capitalista més agressiu que descriu com “un mètodo que, a través de la lucha despiada por la supervivència, permite el ascenso a la cumbre de aquellos que tienen más éxito en la persecución del beneficio, y selecciona al más eficiente mediante la bancarrota del menos eficiente”.

És per aquest motiu, que l’autor remarca la importància d’establir l’agenda per a l’Estat a partir d’allò que considera tècnicament social i destriant allò que és considerat tècnicament individual. Aquests dos conceptes són especialment importants per tal de reclamar unes polítiques governamentals que complementin els serveis, dels quals no disposen els ciutadans. En concret, és important remarcar la necessitat d’informació sobre la situació econòmica. El coneixement macroeconòmic és necessari per a establir unes polítiques d’actuació i determinar que s’ha de fer amb la inversió i l’estalvi.

Conservadors, liberals i laboralistes, tres corrents polítiques que s’emmarquen en el present de l’autor. Keynes rebutja el conservadorisme que no permet el progres econòmic i social, però també rebutja el socialisme i el capitalisme extrem. De manera que, no té més remei que abraçar el liberalisme, però un liberalisme moderat que desitja limitar l’actuació de l’individu a partir de polítiques restrictives que afavoreixin al conjunt de la població. Ja que, l’autor no confia a atorgar les plenes competències sobre inversió i estalvi als ciutadans. Però també creu que són necessàries polítiques laborals que procurin atur a aquells treballadors que perden la feina. Aquestes idees s’emmarquen en la idea de desigualtat, ja que Keynes defensa que el capitalisme no facilita la llibertat d’oportunitats. Ja que, segueixen havent-hi sector socialment i econòmicament molt baixos.

L’economista, es caracteritza per defensar una economia moderada, caracteritza que s’observa al llarg de tot el llibre. Ja que, realitza una crítica tant al capitalisme, com al comunisme o al moviment laboral. Per a l’autor agnòstic, el leninisme era una religió opressora que constava de dogmes religiosos. Critica que sigui la religió, que oprimeixi l’economia, quedant aquesta supeditada al pensament comunista. Keynes realitza l’assaig a partir d’una visita a la Rússia Soviètica de Lenin i n’extreu un text observacional. Tanmateix, en els últims paràgrafs incorpora una idea interessant en què ressalta que si el comunisme sobreviu al pas del temps, no ho farà com a sistema econòmic sinó com a ideologia. Cal donar-li un punt en aquest aspecte a Keynes, ja que els països comunistes han anat desapareixent del mapa i actualment són pocs els que es poden anomenar CAPITALISTES, en majúscules.

Irònicament, en les últimes pàgines del llibre, Keynes crea un imaginari en què es produeix una transformació dels codis morals a partir de l’acabament de la concentració de poder. Tanmateix el famós economista preveu que durant 100 anys més (el text està escrit el 1928) la concentració de poder protagonitzarà l’economia capitalista. Sigui com sigui, Keynes no l’ha encertat gaire, ja que pensava que aquest procés es produiria progressivament en pocs anys fins a aconseguir una societat més humil. Cal remarcar la genial comparació que realitza al final, en què expressa el seu desig que algun dia als economistes se’ls consideri “persones modestes i competents com els dentistes”. Sembla que ell mateix no es considerava economista.

El codi moral del qual parla Kenynes, es veu reflectit en la política, que al seu temps condiciona l’economia. Aquestes influències les mostra Keynes amb una explicació brillant sobre els orígens del capitalisme. Actualment la nostra societat està submergida en dues crisis, deixant de banda la crisi econòmica que en aquest aspecte, en part, és una conseqüència de les altres dues.

La primera és una crisi de valors de la societat, tanmateix aquesta crisi de valors és una conseqüència de la crisi del llenguatge. Keynes fa referència al llenguatge i a les paraules, que han quedat buides després de tant usar-les sense sentit en la propaganda. De manera que les paraules han quedat buides, han estat tan utilitzades que el seu ús ja no vol té cap significat.

D’altra banda, la crisi del llenguatge ha provocat una crisi de valors, ja que l’ús de paraules buides ens buida de sentit a nosaltres mateixos. Per tant, en un món on tot està connectat és importar recordar, com ja s’ha esmentat abans, els valors influeixen la política i són les polítiques les que poden influir en més o ments mesura l’economia.

Portada del llibre Política y futuro de John Maynard Keynes / Font: Amazon