Anàlisi comparatiu dels diaris
En l’anàlisi s’estudien vuit diaris, sis dels quals són nacionals i els dos restants internacionals. Tots ells són en format paper excepte el diari The Wall Street Journal, que és en format digital. De tots aquests diaris s’analitzaran tots aquells aspectes que tenen en comú i en els quals divergeixen. Els diaris que analitzem són els següents:
Cinco Dias és un diari que va ser fundat per Javier Belderraín el març de 1978, és el periòdic econòmic més antic de la premsa econòmica espanyola. Des de 1989, és propietat del grup PRISA. El diari econòmic Expansión va ser fundat per Unidad Editorial (del grup italià RCS MediaGroup) el 1986 i s’ha convertit amb el diari econòmic més venut d’Espanya. El diari més recent d’informació econòmica és El Economista, fundat el 28 de febrer de 2006 per Carlos Salas i l’actual president és Alfonso de Salas. Segons el ranking d’independencia d’Alexa Internet, l’edició digital del diari és el primer portal econòmic d’Espanya.
Els diaris espanyols han creat suplements dominicals amb informació especialitzada en economia com és el cas del diari El País amb el suplement Negocios, que va aparèixer el 4 de maig de 1976, just al començament de la transició. Diners, un suplement econòmic pertanyent a La Vanguardia va ser fundat el 1881 per dos empresaris igualadins i s’escrivia en castellà. El diari es va començar a escriure també en català, el 2011. El director és Marius Carol, i compta amb premis, com el Premi Nacional de Premsa, Serrat i Bonastre. A més a més, també té versió on-line. El suplement del Mundo, Mercado, va ser publicat per primera vegada el 23 d’octubre del 1989. Va ser fundat per Pedro J. Ramírez, Alfonso de Salas, Balbino Fraga i Juan González. Pedro J. Ramírez va ser-ne el director fins el 2014, i l’actual director és Pedro García Cuartango. Pel que fa als diaris internacionals que analitzarem, el Financial Times, diari britànic, va nàixer el 1888 de la mà de James Sheridan i Horatio Bottomley amb el nom de Guía Financiera de Londres. Després de la fusió amb un altre diari important de Gran Bretanya, el Financial News, es va canviar el nom del periòdic tal com el coneixem ara. Un any més tard, el 1889 es va fundar el Wall Street Joural, el diari econòmic nord-americà creat per Dow Jones, que amb els anys s’ha convertit en un dels més importants internacionalment.
Tots aquests diaris també es diferencien per la seva línea editorial. Tres d’ells són diaris liberals: Expansión, El Economista i el Financial Times. Aquest últim tendeix a posicionar-se a favor de la Unió Europea però no dóna suport a la Unió Econòmica i Monetària Europea. Per altra banda, el Mercado és un diari clarament conservador i de dretes i Negocios és considerat un diari d’esquerres perquè forma part del País, tot i que últimament s’ha qüestionat si defensa realment un posicionament d’esquerres. Tot i que la línia editorial pugui ser un factor que influeixi al tipus de públic que llegeix el diari, la majoria dels diaris analitzats tenen un públic bastant general. L’excepció és Cinco Días que sí que inclou un vocabulari més tècnic sobre economia i el sector financer, en canvi els altres utilitzen un llenguatge més senzill perquè sigui fàcil de llegir i no es faci feixuc. Un petit incís rellevant és l’idioma dels diaris econòmics analitzats, la majoria opten per la llengua castellana. L’únic diari que fa les dues versions, en castellà i en català és el suplement de La Vanguardia, i els internacionals, com és evident són en anglès tots dos.
→ Contingut i tipus de notícies
Pel que fa al contingut, també és rellevant observar que alguns d’aquests diaris publiquen publi-reportatges, és a dir, realitzen publicitat a partir de peces que el lector considera com a periodístiques. El diari Cinco Días és un dels periòdics que realitza aquest tipus de peces. També publicita a la EAE Bussines School i al canal tecnològic del diari, Smart Life. L’autopublicitat que es fa Cinco Dias no és un tret característic tan sols d’aquest periòdic, també el Financial Times i El Economista s’autopubliciten en les seves pàgines. Cal destacar que Wall Street Journal era un dels pocs diaris que mai havia posat publicitat a la portada, fins al 2006 que ho va fer per primer cop i ara ho segueixen fent. El tipus de notícies en que coincideixen la majoria de diaris són anuncis sobre automòbils, immobiliàries, també algun anunci d’estudis superiors i viatges, per tant una publicitat molt variada. També crida l’atenció la publicitat de bancs en els diaris com és l’exemple del banc Santander a la Vanguardia o AndBank al suplement del Pais, ja que tractant-se de diaris econòmics publicitat a bancs que són el símbol més important del món financer indiquen de manera clara a on es decanten els seus interessos. Els únics que no fan publicitat externa, és a dir, només auto publicitat són Expansión i El Economista.
En la premsa econòmica, alguns diaris, com és el cas de Cinco Dias, utilitzen un vocabulari especialitzat tal i com hem comentat anteriorment, i com a consequència són diaris dirigits a un públic amb uns coneixements mínims de l’actualitat econòmica. D’altra banda, periòdics com l’Expansión, El Economista, els suplements Negocios, Diners o Mercado utilitzen un llenguatge més accesssible per a la major part de la ciutadania que no té coneixements especialitzats. Pel que fa als diaris internacionals, el Financial Times és un diari dirigit a tot tipus de públics. Ja que, per una banda, no només inclou notícies d’economia, sinó també conté notícies sobre l’actualitat política, per l’altra banda, utilitza un vocabulari que permet arribar a una amplia ciutadania, ja que no és gaire complicat.
Un altre aspecte en el qual es diferencien és en el de les seccions. El Cinco Días compta amb 7 apartats diferents: economia y profesionals, opinió, portada, mercats, per invertir, mercats y finanças i directius. Per contra, l’Expansión, en té més destacant la d’economia digital, que inclou l’entrevista, comerç electrònic, a fons, innovació, tendències i formació de companyies. A més d’aquestes, a l’Economista hi apareixen les seccions de normes i tributs, gestió empresarial i fons d’inversió, mentre que Negocios hi afegeix les seccions d’emprenedors, carreres i capital humà.
Pel que fa als dos diaris internacionals, comparteixen la secció de món/internacional, però presenten petites diferències quant a les altres. Mentre que el The Wall Street Journal opta per unes seccions més bàsiques: US, política, economia, empreses, tecnologia, mercats, opinió, arts, vida i estat real, el The financial times aposta per arts, FT, gestió d’actius, cartes dels lectors i opinió. És important remarcar que dins del mateix diari hi ha un suplement que tracta aquestes dues seccions i els serveis gestionats de fons.
Una semblança que tenen els diaris és que la majoria de les notícies estan firmades pel periodista que les escriu. Això és un avantatge perquè així el lector coneix qui és l’autor dels articles, les notícies, els reportatges o les entrevistes. Els diaris Cinco Dias i El Mundo-Mercado, totes ho estan, algunes amb el nom complert del periodista i altres només amb les inicials. L’Expansión i El País- Negocios tampoc són una accepció i totes estan firmades. La Vanguardia -Diners i El Mundo-Mercados a part de la firma, en algunes també hi trobem la foto del periodista que escriu. En canvi, a El Economista algunes notícies estan firmades per la redacció. En El Financial Times, la columna Lex és l’única que no està firmada i a La Vanguardia-Diners l’única que no està firmada és “Infojobs aconsegueix tancar més d’un milió d’alegries el 2016” que es troba a la pàgina 9.
Pel que fa a la formalitat del diari, analitzant els aspectes més tècnics es pot observar com els diferents diaris opten per una portada amb la notícia més important ocupant tota la plana i amb altres breus en columna a un dels costats. El diari El Mundo-Mercados, per exemple, opta per una notícia principal que ocupa tota la portada, després de Mercados els diaris que donen més importància a la notícia principal són Vanguardia-Diners i Financial Times que només posen 2 notícies a la portada. En canvi, la resta de diaris fan una portada més complerta amb diverses notícies, on també inclouen publicitat. Tot i coincidir entre algun en el número de notícies que posen a la portada no coincideixen a l’hora de col·locar tant el títol com el subtítol: el en cas del Mercado, suplement del Mundo, els trobem a la part inferior de la pàgina, mentre que a Negocios i Diners, suplements del País i la Vanguàrdia, respectivament, els trobem a la part superior, deixant d’aquesta manera la publicitat o les altres seccions a la part inferior. Un altra portada que mereix un incís especial és la del Diners, ja que es pot considerar més original o si més no, no tant comú. Per exemple, en l’edició del dia 19 de març de 2017 van optar per un penjador, els vestits dels quals son bitllets de diferents monedes. La imatge porta per títol: penjats de la moda ràpida. Respecte a les dels altres diaris, és el que crida més l’atenció.
Una altra diferència evident de la formalitat dels diaris és el nombre de pàgines. El diari més curt és el Financial times amb 24 pàgines, seguit del Mercado (Mundo) amb 31, Negocios (El País) amb 35, 5 días amb 39 pàgines, Expansión amb 47, Diners (La Vanguàrdia) amb 55 i finalment El Economista és el diari més llarg amb 64 pàgines.
Com a conclusió general, un factor que ens ha sorprès i agradat és la inclusió d’informació política en els diaris econòmics internacional, tant el Financial Times com el Wall Street Journal. Al contrari de la premsa espanyola, donen importància a l’àmbit polític, ja que està relacionat de manera directa amb l’economia. Incloure aquest tipus de referència ajuda a entendre millor la situació financera i els interessos que hi ha entre la política i els “diners”. És un aspecte, que des del nostre punt de vista, seria interessant que tota la premsa econòmica ho tingues en compte.
