top of page

El procès participatiu per regular l’economia col·laborativa finalitzarà a finals de més

La regulació de l’economia col·laborativa és un tema que està a l’ordre del dia a la Generalitat de Catalunya des de fa un parell d’anys i també s’ha tractat anteriorment en aquesta pàgina. El 30 d’abril d’aquest més finalitzarà el procès participatiu que es va engegar, ara fa un any, per tal de recollir les opinions de la ciutadania a partir de dos grans temes: la Caracterització de l’economia col·laborativa i el Desenvolupament de l’economia col·laborativa: el nou rol del ciutadà agent productor.

Mentre s’espera una regulació que ja comença a trigar més de dos anys, l’activitat d’aquest sector ja s’està judicialitzant, segons explica Miguel Ferrer, un advocat expert en aquest sector. Uber i Blablacar ja han passat pels tribunals. El Govern de la Generalitat encara ha d’aclarir com es regula aquest sector. Tanmateix va tard, ja que és cert que fa dos anys que hi ha accions per crear un marc legal, però Blablacar va sorgir l’any 2006, Airbnb el 2008 i Uber l’any 2009.

Foto: Pixabay

El 16 d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya reaccionava davant dels nous reptes a causa de l’emergència de noves formes de consum col·laboratiu i es va manifestar la necessitat d’incorporar nous marcs legals per “garantir la màxima seguretat jurídica per als consumidors, els operadors econòmics i les administracions públiques”. Davant de les incerteses que plantejaven aquests nous reptes, es va formar una comissió per estudiar el consum i l’economia i determinar un nou marc d’actuació.

En un article anterior en aquesta pàgina, fèiem referència a la Generalitat de Catalunya que, mitjançant l’Acord de Govern de 5 d’abril de 2016, va crear una Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa amb l’objectiu de “desenvolupar l’economia col·laborativa a Catalunya i alhora, donar compliment a les recomanacions efectuades pel Parlament de Catalunya el juliol de 2015”. La tasca de la Comissió era elaborar un pla de treball executiu, que se centrarien en una temàtica concreta i que, periòdicament, posarien en comú les “tasques realitzades per garantir la coordinació i la cohesió de la Comissió”.

Les compareixences d’experts eren incloses en tres grans grups; compareixences d’experts, que segons el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya tenien “l’objectiu de conèixer i debatre les tendències de l’economia col·laborativa i benchmarking a partir d’experiències en altres països.”, responsables de les aplicacions d’economia col·laborativa (en l’àmbit de l’allotjament i dels transports i representants dels sectors afectats) i autoritats i administracions públiques.

Després de l’ampliació del 4 de juny de 2015 en què s’ampliava el Pla de treball per englobar els sectors afectats, com els usuaris, treballadors, sindicats, entre altres, es van presentar unes propostes de conclusions. Els grups parlamentaris determinaven que davant dels canvis tant preponderants arran d’una societat en transformació contínua, s’havia de considerar les transformacions en el consum. Es determinava al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya que “qui no pot tenir, prefereix buscar i, si ho troba, compartir-ho. El que es busca és donar rendibilitat i sentit a tot allò que es té i poder-ho compartir entre iguals per donar satisfacció a allò que és nostre”.

En l’informe presentat afirma que el mercat col·laboratiu i el tradicional han d’arribar a uns acords. Pel que fa a la part més positiva, s’entén com una oportunitat en què es poden desenvolupar opcions de serveis més sostenibles, els consumidors es converteixen en productors i hi ha més diversitat d’opcions. Tanmateix, per la banda dels contres es para atenció als béns i serveis que s’ofereixen però que no compleixen amb la normativa establerta. Ja que, aquestes formes de consum no estan establertes i regulades per la llei. També es fa èmfasi en les garanties que s’han de tenir en compte tant per a productors com per a consumidors. Així com, dóna a entendre la necessitat de “tècniques reguladores flexibles”. És a dir, una llibertat de mercat per tal que aquest sector es desenvolupi plenament.

En uns dies finalitzarà aquest procés participatiu, però la comissió seguirà amb la seva tasca. Ja que, encara hi ha un llarg camí a seguir, tot i la modificació del Decret 2/2016, de 13 de gener, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.


RECENT POSTS
SEARCH BY TAGS
No hay tags aún.
ARCHIVE
bottom of page